Nota d’agraïment pel XXXIX Premi de Literatura Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya

El dia vint-i-set de juliol de dos mil vint, vaig rebre el XXXIX Premi de Literatura Infantil i Juvenil que doneu la Fundació Guillem Cifre de Colonya. Moltes gràcies! No puc estar més contenta malgrat que, a causa de la situació que vivim, no vaig poder venir a recollir el premi a Mallorca. Reitero que la felicitat és immensa i també vull donar les gràcies al jurat, format pel Sr. Pere Martí, la Sra. Sara Moyano, el Sr. Miquel Rayó, el Sr. Jaume Guiscafrè i la Sra. Mar Rayó per la valoració i l'estima mostrada per l'obra Arracades d'avellaner i a l'Editorial Barcanova per publicar l'obra.

Fa pocs anys, vaig passar de ser mestra a ser escriptora i em vaig formar en l'ofici a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, a la qual agraeixo l'ensenyament rebut, que junt amb la constància i la tenacitat m'ha permès, entre altres coses, escriure aquesta obra. El premi ha estat una sorpresa perquè, encara que quan et presentes tens certa esperança, sempre penses que n'hi haurà de millors. Una abraçada a tots els escriptors que es van presentar, segur que hi ha obres que es mereixen un reconeixement semblant.

Arracades d'avellaner és una novel·la que em va sortir de l'ànima, és la novel·la que jo volia escriure i com la volia escriure. Tant en l'etapa de mestra com en la de mare, apreciava el joc simbòlic com a font imprescindible per créixer com a persona, i un dels primers estímuls de creativitat per als infants. “La funció creativa de la imaginació pertany a l'home comú, al científic, al tècnic; és essencial tant en les descobertes científiques com en el naixement d'una obra d'art; és fins i tot condició necessària per la vida quotidiana”, diu Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia. Va ser a partir d'aquesta idea que vaig desenvolupar Arracades d'avellaner, escrita a foc lent però sense deixar mai de revifar-lo. El joc és la part fantàstica de la novel·la, la part real es basa en l'amor, la tendresa, la innocència o l'estima per la natura.

Per tant, aquest premi, per a mi, representa el reconeixement a l'esforç dedicat a escriure l'obra, però també un reconeixement a tots els educadors que creuen en les tesis exposades anteriorment i a tots els nens, els que tenen l'oportunitat de jugar i els que no.

Aquesta setmana han donat el XXIV Premi Trajectòria a la Sra. Teresa Duran. M'ha encantat la coincidència, ja que ella ha estat la mestra de Literatura Infantil i Juvenil per tot una generació.

I finalment, premis com aquest contribueixen a fer viva la cultura catalana i ara són més necessaris que mai. Gràcies per convocar-lo. I endavant!

I gràcies, Anna, Xavier, Lluís i Rosa.

Una abraçada ben forta!

Montse Homs Aumatell